Patrimoni dels barris: Districte III

1. Can Trinxet / Can Gras

L’antiga fàbrica de Can Trinxet és un important conjunt industrial d’estil modernista, que ja ha estat parcialment destruït per permetre la construcció de pisos. Malgrat les promeses de rehabilitació, els edificis que sobreviuen segueixen tancats al barri i en perill de caure a terra.
Més informació >>

2. Ermita de Provençana

El primer document on s’esmenta el lloc de Provençana data de l’any 908. Es tracta de la venda d’una casa amb les terres al prevere Radulf, fill del comte Guifré. Però com a parròquia, l’església romànica de Santa Eulàlia de Provençana no s’esmenta fins l’any 1045. Sembla que l’any 1076 es documenta la construcció de l’actual església i que es consagra el 27 de gener de l’any 1101 pel bisbe Berenguer Folc.

A principis de segle XIV pateix certa decadència però va aguantant, fins que al lloc de la Pobla de l’Hospitalet es forma un nou nucli agrupat. L’any 1426 el bisbe de Barcelona Francesc Climent Sapera concedeix la llicència per a edificar una nova església parroquial i trasllada la titularitat de la vella església de Provençana. Al segle XIX, al voltant de l’església s’havia creat un nou nucli agrupat, allunyat de la parròquia i demanaren l’obertura de l’ermita; fins que l’any 1879 s’aconsegueix que torni a ser parròquia de Provençana.

3. Can Colom

Antiga masia, amb un entorn enjardinat i espai d’ús públic. Va ser adquirit pel municipi, i actualment acull les oficines del Programa Municipal per a la Dona. Mercè Albiach, de 96 anys, ha estat la darrera dona que va viure a Can Colom. L’any 2004 es va traslladar a un pis d’enfront des d’on ha seguit la rehabilitació d’aquesta masia del segle XVIII.

4. “La Pinça”

El monument a l’Escut de l’Hospitalet, també conegut popularment com la pinça. Consisteix en dos grans blocs verticals que representen la creu en aspa de Santa Eulàlia. A sobre d’aquests blocs n’hi ha uns altres quatre del mateix material, de color vermellós i que representen les quatre barres de la senyera.

Els dos blocs verticals estan decorats amb els noms de barris, esglésies, masies, escuts, figures, signes, fusta i personatges de la història de l’Hospitalet. També hi ha la signatura de Josep Maria Subirachs, l’autor, i la data. Es va inaugurar el 26 d’abril de 1974.

5. L’Escorça

Masia d’origen agrícola, amb un entorn enjardinat i d’ús públic. En la bibliografia no queda clar si era la residència dels Escorça que tenien el conjunt fabril al costat o era part d’un molí que aprofitava l’aigua del Canal de la Infanta.

El barri de Santa Eulàlia va patir un procés de densificació constructiva a partir dels anys vint del segle passat. Amb el parèntesi dels anys de la Guerra civil i primera postguerra, la seva urbanització continuà amb força a partir de la segona meitat dels anys 1950, lligada molt directament amb la proximitat de Barcelona. Aquest creixement intensiu va transformar radicalment el paisatge urbà, que quedà gairebé orfe de referents patrimonials. El fet que l’Escorça es mantingués dempeus i que s’enjardinés el seu voltant, oxigenant mínimament aquest congestionat sector, va significar un petit triomf davant els cada cop més densificats blocs d’habitatges.

6. Cotxeres del Metro

Edifici longitudinal format per diferents cossos esglaonats, amb remat de coberta d’inspiració barroca. Els primers cossos són les cotxeres amb les vies i les andanes, de composició lineal i l’altre són les oficines. Destaca el decorativisme del capcin, que recorda algunes de les construccions modernistes més tardanes de Puig i Cadafalch, es veu reforçat amb la presència de nombrosos elements ornamentals acuradament resolts, com son les xemeneies, cornises, hídries i altres figures esculpides.

L’edifici d’oficines del FC Metropolità de Barcelona va ser profundament reformat a mitjans dels anys 60 del segle passat. Aquesta intervenció tingué com a conseqüència una transformació total del seu interior, i exteriorment a més a més d’alterar els forats originals es varen substituir les fusteries i els vidres. El conjunt d’aquestes operacions afectà l’aspecte exterior de l’edifici, principalment la seva façana principal, que actualment es manifesta amb una formalització ambigua que barreja les formes originals amb imatges pròpies d’un edifici d’oficines anodí. Malgrat això segueix dominant la presència de la construcció original, degut principalment a la força que l’imprimeix la solució dels coronaments i les teulades.

7. Pont d’en Jordà

El conegut com a Pont d’en Jordà, o Pont del Metro, és un dels elements més destacat d’obra pública de l’Hospitalet. Es tracta d’una estructura penjant de ferro reblonat construït per la Maquinista Terrestre y Marítima, dissenyat per l’enginyer Santiago Rubió i amb participació puntual de l’arquitecte municipal, Ramon Puig i Gairalt (segurament en la solució dels elements de formigó dels estreps). Aquesta passera té un estrep al barri de la Torrassa, al capdavall del carrer Rafael de Campalans, i travessant les vies fèrries arriba fins al barri de Santa Eulàlia, on actualment s’hi accedeix per una rampa i unes escales mecàniques, comunicant els barris de la Torrassa i Santa Eulàlia. L’origen d’aquest pas de comunicació de vianants entre els dos barris de l’Hospitalet de més creixement urbà durant el primer terç del segle XX començà a ser una necessitat imperiosa a partir de l’arribada del Metro Transversal a Santa Eulàlia al 1932. Josep Jordà, personatge amb càrrecs públics a l’Ajuntament de l’Hospitalet i veí de la Torrassa fou l’impulsor del projecte de comunicació d’aquests barris, fins llavors mancats de gairebé cap contacte a causa de la presència de les vies fèrries.

El projecte restà aturat fins l’any 1934 quan es trobà el finançament necessari per part de la companyia del metro, que volia atreure més usuaris del barri de la Torrassa, i de l’Ajuntament de Barcelona, que tenia clares intencions annexionistes pel que fa als barris de Collblanc, La Torrassa i Santa Eulàlia, crescuts a redós de la seva pròpia lògica expansionista. La inauguració es produí el 7 d’abril de 1935.

8. Casa del c. Cavall Bernat, 4

Mig amagada entre construccions i habitatges humils, s’aixeca aquesta torre residencial amb un bon jardí al davant.

9. “Les Lletres”

 

10. Torres Porta Fira

Grup format per dues torres, de 110 metres d’alçada, que reben els visitants de la Fira a l’igual que ho feien les torres venecianes de la plaça Espanya de Barcelona, a l’antic recinte firal de Montjuïc. L’obra és de l’arquitecte japonès Toyo Ito i de l’estudi b720 Arquitectos, encapçalat per Fermín Vázquez. El conjunt arquitectònic té com a prioritats donar resposta a l’entorn i convertir-se en el portal d’accés a les ciutats de l’Hospitalet de Llobregat i de Barcelona des de l’aeroport internacional del Prat.

Una de les torres és l’hotel i l’altra són les oficines. La torre hotel s’ha dissenyat amb una forma orgànica, de manera que la seva percepció varia a mesura que se l’envolta. L’edifici d’oficines consta d’un nucli vertical vermell, situat al lateral de la planta, també amb forma orgànica, es converteix en reflex de la torre hotel. L’arquitecte japonès Toyo Ito és premi Pritzker d’arquitectura. El disseny és del 2004 i la construcció es va fer entre el 2006 i el 2010.

11. Fàbrica Godó i Trias

El conjunt industrial de Godó i Trias s’inscriu dins el corrent arquitectònic industrialista que agafa referents estètics modernistes, però se centra bàsicament en els recursos expressius de la tècnica del maó vist. La Fàbrica Godó s’hi instal·là l’any 1903 i en aquell temps es dedicava al tèxtil de jute. Als voltants de 1920, passaren a fabricar filats i teixits de cànem i amb menor proporció de cotó. La fàbrica es va ubicar en aquest terme arran del descobriment de l’aqüífer profund del delta, aprofitant l’aigua abundosa i neta. El seu pou va ésser el primer d’ús industrial al Delta, construït al mateix any 1903. Amb l’evolució que comporta el temps, moltes de les més importants fàbriques van anar desapareixent del terme de la ciutat. Com a nota anecdòtica podem dir que fou escollida com escenari de la sèrie de televisió “La Saga de los Rius”.


Font: Informació procedent de les fitxes del mapa de Patrimoni Cultural elaborat per la Diputació de Barcelona
(autor: Jordi Montlló Bolart)

 

< Torna enrere